Bioparc Valencia - Naturaleza en abierto

Grans simis a Bioparc

El recinte de Bioparc València

L’espai d’exhibició d’estos animals en Bioparc València, amb 3.269 metres quadrats, és un dels més grans d’Europa.

La superfície exterior és de 2.800 m² i podem dividir-la en dos àrees de 800 i 2000 m² respectivament. Les barreres naturals entre animals i visitants són en realitat aiguamolls, parets de vidre i finestres. Hi ha moltes zones amb ombra i els visitants tenen la possibilitat bé d’acostar-se als animals a través d’un tronc d’arbre caigut o bé d’apreciar els goril·les des de l’interior o des dels zones d’aiguamolls.

Gràcies a la humitat del clima valencià, els nostres goril·les tenen assegurada la seua eixida a l’exterior tots els dies de l’any.

Hi ha un recinte interior de 450 m², no visible per al públic i amb un disseny flexible que ens permet separar dos grups d’animals i dotar-los d’accessos independents als seus recintes exteriors. Els recintes interiors inclouen:

• Dos grans habitacions comunes que connecten amb els caus individuals i amb els recintes exteriors.

• Una zona exterior no visible per al visitant.

• Deu caus individuals interconnectats, alguns d’ells connectats també amb túnels que faciliten la introducció d’animals.

• Un sòl radiant amb calefacció que, de forma ecològica mitjançant uns panells solars, manté la temperatura dels caus a 20 graus en hivern.

PER QUÈ ÉS ÚNIC ESTE RECINTE:

1. A diferència d’altres zoològics, està dissenyat seguint el concepte de la zooimmersió.

2. S’hi exhibixen dos grups de goril·les: un grup reproductor potent, que veiem hui i un grup de fadrins que rebrem pròximament.

3. És l’única zona en el món on els goril·les poden caminar per damunt del públic, sobre un arbre caigut per l’interior del qual passegen els visitants.

4. El grup de goril·les actual compartix espai amb un cercopitec de Brazza. En els pròxims mesos introduïrem altres espècies animals en este hàbitat.

Esta introducció es considera innovadora per no haverse realitzat anteriorment a cap altre zoológic. Talapoins, mangabeis de coroneta blanca i cercopitecs de cara de mussol, tots ells compartixen hàbitat amb els goril·les en l’Àfrica i seran les primeres espècies que hi introduirem. També tenim pensat barretjar sitatungues, duiquers i d’altres espècies d’aus, però estes introduccions requerixen molt de temps dels cuidadors i han de realitzar-se gradualment. No obstant això, esta combinació d’animals serà molt atractiva i educativa per als visitants.

EL GORIL·LA DE COSTA

L’ESPÈCIE

El goril·la occidental té dos subespècies reconegudes: el goril·la de costa o goril·la occidental de les terres baixes i el goril·la del riu Cross. L’Espècie que podem veure a Bioparc és la del goril·la de costa.

ON VIUEN

Esta subespècie de goril·les podem trobar-la als boscos tropicals de planura primaris i secundaris i als boscos amb aiguamolls de l’Àfrica Equatorial. Estos animals viuen a Angola, Camerun, República centreafricana, Àfrica Equatorial, Congo, Guinea Equatorial i Gabon. A la República Democràtica del Congo estan pràcticament extingits.

LES MIDES

Els goril·les mascle poden arribar a fer 1,70 metres d’altura i pesar fins a 200 quilos. Les femelles, en canvi, són prou més menudes. En peus poden arribar a mesurar 1,40 metres i rares vegades superen els 100 quilos de pes. En els zoos, les dimensions dels goril·les són molt paregudes a les que tenen en la natura, encara que poden tindre un poc més de pes.

GRUPS FAMILIARS

Els goril·les viuen en grups familiars d’uns deu membres, on hi ha un mascle dominant i set o vuit femelles amb les seues cries. El mascle rep el nom d’”esquena platejada”.

Cal dir, però, que de vegades també pot haver altres mascles no dominants al grup.

Cada grup familiar pot ocupar en la selva un espai de més de 20 quilòmetres quadrats, on juguen, dormen i mengen tots junts. El mascle dominant adult n’és el líder i qui controla i regula l’horari de cada activitat: l’hora d’alçar-se, l’hora de menjar, d’anar a dormir…

Els goril·les estan més actius de matí, es desperten només eixir el sol i busquen menjar durant algunes hores. A migdia, els adults descansen o fan la migdiada mentre els joves juguen, igual com si foren xiquets humans i, més tard, tornen a buscar menjar. Abans de fer-se fosc, cada goril·la es prepara un recer o llit en terra. Les femelles se’l fan en terra o dalt d’un arbre i els més joves sempre als arbres.

Els mascles, quan arriben a l’edat adulta, s’aïllen del grup familiar i viuen tots junts a la selva en grups d’individus fadrins.

LA DIETA

Els goril·les de costa són vegetarians; s’alimenten bàsicament del que tenen al voltant i especialment de fruits i fulles. Els adults poden arribar a menjar 18 quilos de vegetals al dia, doncs tenen uns estómacs grans on poden emmagatzemar importants quantitats de menjar. D’altra banda, en ocasions mengen insectes.

EL CARÀCTER

Els goril·les de costa es caracteritzen per ser pacífics i no gens agressius: mai ataquen si no se’ls provoca. No obstant això, si es tracta de defendre el seu clan, l’adult mascle pot arribar a intimidar l’agressor plantant les potes i colpejant-se el pit amb els mans mentre crida i gruny. Si este ritual no funciona i l’intrús persistix en la seua conducta, aleshores el mascle alça violentament el cap cap arrere, es deixa caure amb les quatre extremitats i carrega contra l’intrús. Tot i això, cal dir que els goril·les no acostumen a usar la força.

COMUNICACIÓ

Per a comunicar-se, els goril·les fan servir senyals auditius i olfactius i expressions gestuals amb la cara i el cos. Generalment són tranquils, grunyen i eructen, però poden també cridar o rugir. Dian Fossey, que va treballar molts anys a les muntanyes de Rwanda amb goril·les, va escoltar fins a 17 tipus de sons diferents emesos pels goril·les d’aquelles muntanyes. Altres científics han sentit fins a 22 vocalitzacions i cadascuna sembla posseir un significat diferent. Els goril·les, quan volen mostrar submissió, s’acatxen i es fan a un costat; quan estan confiats, caminen decidits; per contra, quan estan agressius s’alcen i es colpegen el pit amb els palmes obertes.

REPRODUCCIÓ

Els goril·les joves s’independitzen i abandonen el grup familiar per a trobar companys. A les femelles se les pot considerar sexualment madures entre els 6 i els 9 anys d’edat, mentre que als mascles entre els 9 i els 12 anys. Les femelles, quan arriben a la maduresa sexual, se’n van al grup que elles elegixen i seleccionen el seu mascle “esquena platejada” basant-se en els atributs i qualitats necessàries per a ser pare dels seus fills, encara que no és sempre la corpulència el que més tenen en compte.

Les femelles poden canviar de grup familiar diverses vegades al llarg de la seua vida.

Quan marxen del grup natal, alguns mascles poden intentar cridar l’atenció per a reemplaçar l’”esquena platejada” que lidera el grup, però el més normal és que passen uns quants anys a soles. No obstant això, es pot formar un nou grup fàcilment a partir d’una o dos femelles no emparentades que s’ajunten amb un mascle.

LA VENTRADA

No hi ha una època concreta l’any per a la reproducció. La femella pot tindre al llarg de la seua vida entre 3 i 6 fills i el seu període de gestació és de 8 a 9 mesos. Les cries naixen sense ajuda i pesen de 2 a 3 quilos. La mare les transporta al ventre fins que tenen tres mesos i després ja se les col·loca a l’esquena.

El goril·la creix el doble del que creix un beu humà. Els intervals entre parts són de 4 a 6 anys i la mortaldat dels cries és, fins als 3 anys, superior al 65%

Els goril·les de costa pareix que es reproduïsquen menys que els de muntanya degut als llargs períodes D’interval entre cada part i a l’alta mortalitat dels cries.

SITUACIÓ A LA SELVA

El 2007, els goril·les de costa van ser classificats per la IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) com una espècie en una situació d’amenaça crítica.

Moltes àrees protegides tenen seriosos problemes causats per la caça furtiva (comerç il·legal d’animals vius) i al voltant de la meitat dels hàbitats protegits han estat afectats també per l’Èbola, virus que provoca la mort a molts goril·les i ximpanzés als boscos on habiten.

Una altra causa important de la seua desaparició és que l’agricultura, la mineria i l’extracció de fusta han degradat enormement els seus hàbitats. L’increment de les explotacions i extraccions en la zona més a l’oest d’Àfrica ha creat camps oberts i grans esplanades on abans hi havia boscos accessibles i això permet als caçadors furtius atacar i atemptar contra els simis amb més facilitat, per a després comercialitzar els productes de la seua caça.

La legislació nacional i internacional d’estos països tracta de controlar la caça i captura de goril·les, però l’enduriment de la legislació encara no és bastant rigorós. En moltes zones d’assentaments de goril·les sí hi ha àrees de conservació; també s’han creat recentment molts parcs nacionals per a protegir estos meravellosos simis i altres mamífers més.

PROGRAMES DE REPRODUCCIÓ D’ESPÈCIES AMENAÇADES (EEP’S): ELS GORIL·LES

Els Programes Europeus de Reproducció d’Espècies Amenaçades (EEP) per als goril·les de costa es van iniciar en 1985. Actualment, al voltant de 174 mascles i 231 femelles d’esta espècie es troben repartits per 63 zoològics europeus que participen en estos programes. L’estreta relació i cooperació entre els zoos europeus ha aconseguit que augmente la població de goril·les i els grups socials en els últims anys. La majoria de goril·les que viuen en els zoos europeus són nascuts a Europa.

Frank Rietkerk és el coordinador dels programes EEP per a goril·les, la seu dels quals es troba al parc de primats Apeldoorn, als Països Baixos. En este parc compten amb un dels majors grups de goril·les d’Europa i, per això mateix en els últims anys han aconseguit reunir una gran quantitat de coneixements i experiències sobre la cura i reproducció d’esta espècie. El coordinador, Frank Rietkerk, és qui gestiona la població de goril·les d’Europa. Així doncs, és un gran honor per a Bioparc que els programes EEP de goril·les hagen confiat en nosaltres, perquè, fins i tot molt abans de l’obertura del parc, se’ns va atorgar la possibilitat de col·laborar amb dos grups de goril·les a València. De nou, un gran complit per a l’equip de Bioparc, així com per a la gent que ha intervingut en el disseny i construcció del parc, i molt especialment d’esta zona.

EL XIMPANZÉ

Els ximpanzés són els nostres parents vius més pròxims. No són els nostres avantpassats; més bé al contrari, doncs hi ha l’evidència genètica de què compartim l’últim avantpassat comú fa sis milions d’anys. No obstant tot això, a conseqüència del comerç de la seua carn (“bush meat”) i la destrucció del seu hàbitat l’home els està portant al caire de l’extinció.

Viuen en grups d’entre 15 i 120 individus que tenen una estructura social complexa. Estrictament diürns, a poqueta nit construïxen nius als arbres per a passar la nit. Utilitzen més de 30 vocalitzacions diferents per a comunicar-se entre ells, per mitjà de les quals transmeten informació sobre l’estat d’ànim, l’estatus social, l’existència de perill, excitació sexual, menjar, etc.

Són animals omnívors, tot i que la major part de la dieta és a base de fruita (plàtans, taronges, pomes, iogurt, carlotes…) A més a més, de vegades utilitzen tiges i branques modificades per a extraure els tèrmits i formigues dels seus nius i fan servir pals i pedres per a obrir anous. En la natura, els mascles cacen en batudes organitzades. Totes estes activitats, amb les seues variants regionals, constituïxen allò que alguns investigadors han arribat a denominar “cultures”.

A Bioparc podem veure un grup estabilitzat de ximpanzés. D’una banda tenim Napo, un mascle reproductor d’11 anys que va nàixer al zoo de Fuengirola dels seus pares ximpanzés Lola i Gros i d’altra banda hi ha quatre femelles, totes elles procedents de l’antic zoo de Vivers de València: Mirinda, (36 anys), mare de la resta de femelles, que són Chispi (21 anys), Kate (17 anys) i M, (3 anys).

Encara que el procés d’aclimatació ha sigut lent, actualment el grup ja està estabilitzat. El cert és que és sorprenent veure com actuen al recinte. De fet, poques criatures ens fan sentir d’una manera tan especial com els ximpanzés, ja que cadascun dels seus gestos i actituds revela un comportament intel·ligent que ens recorda a nosaltres mateixos. No en va compartim amb els ximpanzés el 98% del material genètic.